Com puc ajudar al meu fill/a? Què necessita? Què he de fer quan està enfadat/da, trist/a? Com dir-li no al meu fill/a sense que s’enfadi?
Avui en dia veig com mares i pares es pregunten aquestes qüestions i moltes d’altres a diari, busquen consells a llibres, professors/es, psicòlegs/ògues… Quan les escolto em vénen unes altres preguntes al cap... “Què necessita aquesta família? El/la pare/mare es sent segur/a? Qui coneix millor el seu fill/a, els pares/mares o els professionals?...” Estem en un moment d’excés d’informació, tot ens aporta i sovint al mateix temps ens confon i ens treu del nostre centre, de la nostra pròpia escolta, dels nostres valors i la nostra saviesa. Per mi és saludable i lícit investigar, formar-se i demanar ajuda però el que realment és important és la confiança en nosaltres mateixos/es i ser conscients des d’on fem aquesta demanda d’informació.
Les persones que estem a prop dels infants en el seu creixement, sigui des del lloc que sigui, hem de tenir clar quins són els nostres pilars per aproximar-nos-hi. Per mi aquests són l’autenticitat, la pròpia escolta i la coherència. I és clar que en molts moments al llarg de la parentalitat ens confondrem, no sabrem si estem actuant com ens agradaria i ens posarem més nerviosos/es, són precisament aquestes sensacions i situacions les que ens permeten créixer si parem i ho reflexionem.
És important que quan estem a prop de nens/es ens anem revisant per poder acompanyar i és que les persones que cuidem també ens hem de deixar cuidar, buscar el suport quan és necessari, quan es vol. Així, amb el cor més obert podem rebre millor l’ajuda i podem acompanyar d’una manera molt diferent, més coherent amb el que un/a sent i així és com ho rebrà l’infant.
Per poder il·lustrar millor aquesta reflexió posaré un exemple més concret. Els nens i nenes són essencialment corporals i sensitius, la paraula no és el seu vehicle més conegut. Avui quan acompanyem tendim a fer molt d’ús de la paraula, amb explicacions llargues, sovint complexes. És important parar-nos a pensar si l’infant pot retenir d’una manera adequada el que li estem explicant. Goso a dir que la majoria de vegades no és així i és més, d’aquí poden sorgir frustracions i angoixa. Us comparteixo un terme que m’agrada “motherese”, fa referència al codi lingüístic que utilitzem les persones adultes per parlar amb els nens i nenes més petits/es, des que neixen i durant el seu desenvolupament. És una qualitat innata de les persones humanes que emprem perquè puguin anar aprenent el llenguatge, adaptem les frases, primer més simples i, de mica en mica, en relació amb l’edat de l’infant les anem adaptant al seu creixement.
La saviesa la tenim, potser ens cal confiar en ella, és a dir, amb nosaltres mateixos/es. Revisa’t, deixa’t acompanyar per connectar-t’hi.
Si vols més informació o assessorament clica aquí.